Merle Haggard
 (2009)  | |
| Nom original | (en) Merle Haggard (en) Merle R. Haggard |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) Merle Ronald Haggard 6 abril 1937 Bakersfield (Califòrnia) |
| Mort | 6 abril 2016 (79 anys) Palo Cedro (Califòrnia) |
| Causa de mort | pneumònia |
| Formació | Bakersfield High School |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, músic de country, guitarrista, cantautor, artista d'estudi |
| Període | Segle XX |
| Activitat | 1963 - |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Membre de | |
| Gènere | Country |
| Instrument | Guitarra i veu |
| Segell discogràfic | Capitol Records |
| Família | |
| Cònjuge | Bonnie Owens |
| Parents | Buddy Alan, fillastre |
| Premis | |
| Lloc web | merlehaggard.com |
         
  | |
Merle Ronald Haggard (Oildale, Califòrnia; 6 d'abril de 1937-Palo Cedro, Califòrnia; 6 d'abril de 2016)[1] va ser un cantant, guitarrista, violinista i compositor estatunidenc de música country.
Juntament amb Buck Owens, Haggard i la seva banda "The Strangers" van ajudar a crear l'anomenat so Bakersfield, un subgènere del country caracteritzat pel so únic de les guitarres Fender Telecaster, les harmonies vocals i un tall dur que no s'escoltava en els enregistraments del so Nashville de la mateixa època.
En els anys 70, Haggard es va alinear amb el creixent moviment de l'outlaw country i ha continuat traient àlbums d'èxit a través dels anys 90 i 2000. En 1997 Merle Haggard va entrar en el Oklahoma Music Hall of Fame per la seva cançó "Okie from Muskogee".
Deterioració de la salut i mort
[modifica]El 5 de desembre de 2015. Haggard va rebre tractament en un hospital no revelat a Califòrnia, per pneumònia. Va tenir recuperació però va posposar diversos concerts. El març de 2016, Haggard va tornar a ser hospitalitzat i els concerts de l'abril van ser cancel·lats a causa que havia emmalaltit de pneumònia bilateral. El 6 d'abril del 2016, en el seu aniversari número 79, va morir de complicacions per la pneumònia en la seva llar de Palo Cedro, Califòrnia, als afores de Redding.
Discografia
[modifica]Números u
[modifica]- I'm a Lonesome Fugitive (1966)
- Branded Man (1967)
- Sing Me Back Home (1968)
- The Legend of Bonnie and Clyde (1968)
- Mama Tried (1968)
- Hungry Eyes (1969)
- Workin' Man Blues (1969)
- Okie from Muskogee (1969)
- The Fightin' Side of Me (1970)
- Daddy Frank (The Guitar Man) (1971)
- Carolyn (1971)
- Grandma Harp (1972)
- It's Not Love (But It's Not Bad) (1972)
- I Wonder If They Ever Think of Me (1972)
- Everybody's Had the Blues (1973)
- If We Make It Through December (1973)
- Things Aren't Funny Anymore (1974)
- Old Man from the Mountain (1974)
- Kentucky Gambler (1974)
- Always Wanting You (1975)
- Movin' On (1975)
- It's All in the Movies (1975)
- The Roots of My Raising (1975)
- Cherokee Maiden (1976)
- Bar Room Buddies (with Clint Eastwood) (1980)
- I Think I'll Just Stay Here and Drink (1980)
- My Favorite Memory (1981)
- Big City (1981)
- Yesterday's Wine (with George Jones) (1982)
- Going Where the Lonely Go (1982)
- You Take Me for Granted (1982)
- Pancho and Lefty (with Willie Nelson) (1983)
- That's the Way Love Goes (1983)
- Someday When Things Are Good (1984)
- Let's Chase Each Other Around the Room (1984)
- A Place to Fall Apart (amb Janie Frickie) (1984)
- Natural High (1985)
- Twinkle, Twinkle Lucky Star (1987)
Premis
[modifica]Acadèmia de la música country
- 1965 Top New Male Vocalist
- 1965 Top Vocal Duo con Bonnie Owens
- 1966 Top Male Vocalist
- 1967 Top Vocal Duo con Bonnie Owens
- 1969 Album of the Year – "Okie from Muskogee"
- 1969 Single of the Year – "Okie from Muskogee"
- 1969 Top Vocal Duo – con Bonnie Owens
- 1970 Entertainer of the Year
- 1970 Top Male Vocalist
- 1972 Top Male Vocalist
- 1974 Top Male Vocalist
- 1981 Top Male Vocalist
- 1982 Song of the Year – "Are the Good Times Really Over (I Wish a Buck Was Still Silver)"
Associació de la música country
- 1970 Album of the Year – "Okie from Muskogee"
- 1970 Entertainer of the Year
- 1970 Male Vocalist of the Year
- 1970 Single of the Year – "Okie from Muskogee"
- 1983 Vocal Duo of the Year – con Willie Nelson
Museu i Saló de la Fama del Country
- Introduït en 1994
- 1984 Best Country Vocal Performance, Male – "That's The Way Love Goes"
- 1998 Best Country Collaboration with Vocals con Clint Black, Joe Diffie, Emmylou Harris, Alison Krauss, Patty Loveless, Earl Scruggs, Ricky Skaggs, Marty Stuart, Pam Tillis, Randy Travis, Travis Tritt & Dwight Yoakam per "Same Old Train"
- 1999 Grammy Hall of Fame Award – "Mama Tried"
Saló de la Fama dels compositors de Nashville
Kennedy Center Honors
Fonts
[modifica]- Di Salvatore, Bryan. (1998). "Merle Haggard". In The Encyclopedia of Country Music. Paul Kingsbury (ed.), Nova York: Oxford University Press. pp. 222–24
- Di Salvatore, Bryan. "Ornery", The New Yorker, February 12, 1990, pp. 39–77
- Fox, Aaron A. "White Trash Alchemies of the Abject Sublime: Country as 'Bad' Music", in Christopher J. Washburne and Maiken Derno (eds.), Bad Music: The Music We Love to Hate, New York: Routledge, 2004 (ISBN 0-415-94366-3)
- Haggard, Merle, with Tom Carter. My House of Memories: For the Record. New York: HarperEntertainment, 1999
- Haggard, Merle, and Peggy Russell. Sing Me Back Home. New York: Times Books, 1981
Referències
[modifica]- ↑ «Country Music Legend Merle Haggard dies at 79» (en anglès). 23ABC News, 06-04-2016. [Consulta: 6 abril 2016].
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial de Merle Haggard Arxivat 2006-12-13 a Wayback Machine. (anglès)
- Línia de temps de l'artista en el lloc RollingStone.com (en inglés)
- Fitxa de Merle Haggard en el Country Music Hall of Fame (anglès)
- Official Site of the Back Road Radio Show - Programa de ràdio setmanal que presenta música de Merle Haggard (anglès)